Cerca lliure

En els darrers anys, l’augment del consum de subministraments en els mercats municipals ha estat significatiu, com també ho ha fet el preu de l’energia. Segons dades de la 16a edició dels Cercles de Comparació Intermunicipal de mercats municipals, la despesa de subministraments l’any 2021 per m² de superfície total era de 16,1 €/m². – una dada que encara no mostra l’encariment del preu de l’energia d’aquest 2022.
Per aquest motiu, i pel compromís de la Gerència de Serveis de Comerç de convertir els mercats municipals de la província de Barcelona en equipaments sostenibles energèticament (a través del projecte transformador “Mercats municipals 2030: Espais d’oportunitats”) s’han analitzat els consums de set mercats municipals de la província de Barcelona, per extreure mesures d’estalvi i d’eficiència que puguin ser exportades al conjunt dels mercats de la província.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

En aquestes unitats hi trobaràs informació relacionada amb el procés que els ajuntaments han de seguir per formalitzar la posada en marxa d'un servei públic local, o bé per modificar la forma mitjançant la qual un servei ja establert s'està gestionant.

L'avaluació és la fase final de qualsevol projecte.
En aquest pòdcast et presentem com treballar amb indicadors lligats als objectius. L'autor ens dóna diferents idees que faran millor el nostre projecte des de l'inici, no només de cara a analitzar els resultats i recordar que cal
començar a mesurar-ho tot i a guardar dades des d'un inici, perquè més endavant les necessitarem. Es tracta, doncs, de la cultura de l’avaluació, tenint clar que el que mesurem és si el que fem genera un impacte, és a dir, si la nostra feina ha servit d’alguna cosa.

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.

En 2' algunes idees de com enfocar els problemes de manera que ells mateixos generin les solucions.
Col·lecció “Videopíndoles d'aprenentatge” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

La capacitat de motivar i convèncer a través del discurs és una eina molt útil en un món que funciona cada vegada més des de la participació i la col·laboració. En aquest document trobaràs alguns consells i recursos per millorar les teves habilitats persuasives.

Davant dels reptes docents que tenim en tecnologies de la informació i de l'aprenentatge et presentem un conjunt d'eines digitals que et poden facilitar l'activitat docent.

En 2' descobriràs com consensuar idees de millora, per un projecte, ... d'una forma senzilla i efectiva.

Col·lecció “Videopíndoles d'aprenentatge” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022