L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.
Definició
Analitzar, dissenyar, implementar i avaluar el conjunt d’actuacions necessàries per a la planificació i desenvolupament del teixit comercial del municipi, tenint en compte les necessitats i característiques del territori i els agents socioeconòmics.
La competencia implica ...
El sector del comerç i els serveis dins la conjuntura econòmica i social.
Marc normatiu, legislació comercial i sectorial.
Gestió de projectes per al desenvolupament del teixit comercial d'àmbit local i supramunicipal.
Ordenació i planificació comercial.
Amabilització dels entorns urbans: urbanisme comercial.
Gestió, dinamització i fidelització de zones comercials.
Models de gestió de la dinamització comercial.
Pla de desenvolupament comercial.
Suport i assessorament a les associacions de comerciants territorials i sectorials.
Coneixement de direcció i gestió de l'empresa comercial.
Assistència tècnica a l'emprenedoria comercial i de serveis.
Formats comercials i models de distribució.
Eines i instruments per a la gestió i desenvolupament del comerç (censos, geolocalització, etc.).
Estratègies de comunicació de plans, projectes i campanyes (canals de comunicació, estratègies, mitjans de comunicació, comunicació digital, etc.)
Coordinació d'actuacions amb entitats públiques i privades en matèria de comerç.
Tecnologies aplicades al comerç.
Responsabilitat social al comerç.
Economia col·laborativa.
Estratègies de màrqueting.
Gestió d'ajuts i subvencions per al finançament i el suport al teixit comercial.
Nivells
El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.
En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.
La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.
Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.
A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.
· Que el personal tècnic dels municipis disposi d'un coneixement tècnic sobre el desenvolupament sostenible aplicat al món del comerç basat en l'Agenda 2030.
· Que comprengui com es pot localitzar i aplicar l'Agenda 2030 en els entorns del comerç urbà.
· Donar eines, metodologies i competències als tècnics i tècniques de comerç dels Ajuntaments per a la Gestió del Comerç dels municipis petits de la demarcació de Barcelona.
· Donar d'eines, metodologies i competències per la Gestió del Comerç Urbà als tècnics de comerç dels Ajuntaments dels municipis de més població de la demarcació de Barcelona.
· Donar a conèixer entre els referents tècnic de comerç l'evolució de les formules comunitàries que cada vegada estan més present en l'ecosistema comercial dels municipis
· Rreflexionar de com treballar conjuntament amb la resta de referents de l'econòmica social i solidaria del seu municipi o comarca, la posada en marxa d'estratègies per incentivar la posada en marxa de noves iniciatives comercials i de serveis al territori.
· Promoure la planificació estratègica en l'àmbit de la promoció de l'activitat comercial com una eina clau pel desenvolupament territorial que permet garantir la sostenibilitat del teixit comercial local, entenent que la visió estratègica dona consistència a les decisions, mesures i programes d'actuació, i contribueix a la millora continua.
· Oferir al personal tècnic una formació especialitzada que aporti coneixements teòrics i eines metodològiques adaptades a la planificació estratègica i sectorial als ens locals. Conèixer i aplicar les fases d'un procés de planificació per a la millora continua.
· Oferir al personal tècnic i electe municipal una formació especialitzada de caràcter legal en l'àmbit del Comerç des de les següents vessants: normativa aplicable en matèria de comerç als establiments comercials i a les àrees de promoció econòmica urbana, i gestió de mercats municipals, mercats de venda no sedentària, i fires.
· Facilitar els coneixements teòrics i pràctics que permeti al personal tècnic i electe municipal gestionar els Mercats Municipals, els Mercats de Venda No Sedentària, les Fires, i tenir unes nocions bàsiques generals sobre la normativa aplicable en matèria de comerç als establiments comercials i a les àrees de promoció econòmica urbana.
· Donar coneixements i tècniques específiques als responsables de l'organització de les fires, que els permetin gestionar amb eficàcia l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments, fent que aquests aconsegueixin els objectius i resultats esperats; fer-los capaços de detectar tendències i oportunitats per millorar i modernitzar les fires locals existents o per crear-ne de noves.
· Objectius específics:
Impulsar un procés de reflexió i anàlisi sobre l'estratègia de comunicació de les fires.