Cicle de converses directives

Amb la irrupció de les noves tecnologies, la intel·ligència artificial (IA) prendrà decisions per nosaltres mateixos, però sobre quina ètica? José Ignacio Latorre, un dels investigadors més prestigiosos en física quàntica del nostre país ens ho explica en aquesta apassionant conversa.

El 5G i la robotització del mercat laboral està a tocar. Com afectarà l'arribada de la intel·ligència artificial a les institucions? Carles Ramió ens ho explica en una excel·lent conferència.
Col·lecció "Converses directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020.

Bitcoins, criptomonedes... hi ha molt soroll entorn del Blockchain.
Té una adaptació a l'administració pública? Com seria?
Nacho Alamillo, un dels grans especialistes sobre la cadena de blocs ('blockchain') ens ho explica en aquesta interessant conversa.
Col·lecció "Converses directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021.

Genís Roca és una de les veus més autoritzades del país en transformació digital i Big Data. El món post-COVID exigeix una transformació.
Col·lecció "Converses directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020.

La guia destaca la importància de fer una bona diagnosi territorial i aporta pautes per orientar la seva redacció en el marc de la planificació estratègica. Conté un apartat dedicat a la informació i el coneixement en la planificació pública, on es repassa l'evolució dels instruments de presa de decisions i l'aportació dels observatoris locals. En un altre apartat s'explica què és la diagnosi territorial, des de les dades a l'acció, donant resposta a preguntes com el què, el per què i el quan de les diagnosis. També es presenten oportunitats per a la millora de la planificació des de la diagnosi.
El document enumera i explica 10 criteris per redactar una diagnosi territorial, que duen des dels actors i els prejudicis existents a les eines avançades de comunicació.
En un sentit més tècnic la guia presenta fins a sis eines i mètodes d'aplicació a les entitats locals i dedica també un apartat als sistemes de suport a la planificació: sistemes d'informació, models de previsió i models d'avaluació.
En conjunt, destaca la necessària sistematització de la pràctica d’anàlisi i diagnosi territorial, per mitjà d’eines avançades i dispositius dinàmics com els observatoris de desenvolupament econòmic, per esdevenir un veritable suport al reconeixement entre actors, debat d'alternatives i presa de decisions.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

La guia és una eina de governança participativa pensada per cobrir el buit que hi ha a casa nostra entre el pensament estratègic i els marcs de comunicació. El nexe d'unió són els valors, i el brànding es converteix en un procés per dotar els territoris de significats.
La guia reflexiona primer sobre la marca com un art. Aborda tot seguit diferents tipus de marca territorial (de territori, turístiques, de ciutat, de producte, etc.) i presenta els objectius estratègics del brànding així com els seus beneficis i riscos. Els darrers capítols es dediquen a la participació, la comunicació i l’avaluació. A més, el document ofereix els aspectes clau per gestionar una marca de territori, un glossari i bibliografia de referència.
Un aspecte destacat de la guia és que inclou 13 estudis de cas, cadascun amb una fitxa descriptiva: Barcelona és molt més, Galicia Calidade, Medellín, Provence, Slow City...

La guia tracta sobre les qüestions clau en matèria comunicativa que cal considerar durant la redacció i implementació d’un pla estratègic. Comunicar, en el processos de planificació estratègica, és un conjunt d’accions orientades a informar, regular la participació, generar adhesions i compromisos personals i institucionals, i activar el desenvolupament territorial, de forma ordenada, continuada i perdurable.
El document ofereix les pautes bàsiques per elaborar un pla de comunicació en el marc d’un pla estratègic.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

La guia ofereix una reflexió sobre les relacions entre la gestió pública i la planificació estratègica. Es referencia la planificació estratègica com una eina per pensar en un entorn incert. A partir d’aquí se situen els límits de la nova gestió pública i les promeses incomplertes de la planificació estratègica. Aleshores, la complexitat, la intel·ligència, les xarxes i la transversalitat apareixen com a elements clau que es desenvolupen des d’un punt de vista conceptual i aplicat a les administracions locals.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica